Joan Tardà - blocs.esquerra.cat/joan-tarda/.- Des de l’any 1998 cinc persones estan empresonades als EEUU acusades d’espionatge al servei de la república de Cuba. Conegut el cas internacionalment com el cas dels “5 de Cuba”, després de dotze anys de reclusió, Amnistia Internacional fa poques setmanes ha donat a conèixer un informe on denuncia el muntatge polític que va conduir-les a la presó.
De fet, el maig de 2005 el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de Nacions Unides ja va concloure que la justícia nord-americana no havia celebrat un judici amb prou garanties processals, raó per la qual encara resultava més punyent els atacs i les acusacions rebudes des de fa anys cada vegada que ens hem solidaritzat amb aquestes persones. Hipocresia mantinguda per part de molts opinadors i forces polítiques que només exigeixen el respecte als Drets Humans quan els convé, que converteixen els dèficits democràtics a Cuba en l’únic leiv motiv de la seva actuació política, que pretenen estigmatitzar a qui ha denunciat aquest cas, que mantenen posicions revengistes i immobilistes per dificultar el procés democratitzador del règim socialista cubà, però que callen davant del terrorisme d’estat a Colòmbia.
El cas dels “5 cubans” és el de cinc persones víctimes d’un judici que va concloure amb penes de cadena perpètua o de quinze anys de presó celebrat sense garanties a Miami, en un context on els mitjans de comunicació i els grups de pressió anticastristes van condemnar-los abans que no s’iniciés el judici.
D’aquí que la veu d’Amnistia Internacional hagi clamat davant del món exigint la revisió del cas i denunciant el fet que l’administració americana denegui fins i tot visats a les mullers dels empresonats perquè puguin visitar-los.
Al Congrés dels Diputats, hem tingut la possibilitat de reunir-nos amb els familiars dels ciutadans empresonats i ens hem compromès a mantenir la nostra solidaritat activa, raó per la qual hem promogut la signatura d’una carta entre els diputats i diputades adreçada al president del EEUU en què es reclama la concessió dels visats a les famílies i l’indult.
